Hi havia cordes unides a banda i banda d'aquest cercle, i si les torces i després estires des d'ambdós costats, el cercle començarà a girar ràpidament, el que, com a resultat, donarà lloc a dos patrons superposats entre si, és a dir, veurem que el ocell estarà a la gàbia.

El principi de funcionament del taumàtrop es basa en l'efecte de la persistència, és a dir, la nostra retina de l'ull fixa la imatge durant una fracció de segon, i si les imatges canvien ràpidament, es superposen entre si.

El següent pas en el desenvolupament de l'animació va ser la invenció de Joseph Plateau: el fenaquistiscopi. El dispositiu semblava un disc pla en el qual es representaven diversos marcs, separats per ranures estretes. I si el giraves davant d'un mirall i miraves a través de les ranures, els marcs es fusionaven entre si, formant una animació.

Els fenaquistiscopis no van viure molt, perquè van ser reemplaçats ràpidament per zoòtrops. En el zoòtrop ja s'utilitzaven cintes amb imatges seqüencials, que s'inserien en un tambor amb ranures verticals. Quan el tambor gira, les ranures es fusionen i una breu animació és clarament visible a través d'elles.

Nuestros programas nunca se repiten. El calendario de los programas más cercanos se puede ver en la página Eventos↗. Y aquí↗ puedes consultar qué programas ya hemos organizado.